Reseña del libro "Els desorientats (en Catalá)"
" La memòria de les paraules es perd, però la de les emocions no "Una trucada inesperada fa que Adam, professor àrab d’Història, després de vint-i-cinc anys d’exili torni a la terra on va néixer. Tot continua igual, el temps no ha passat pels llocs que freqüentava. Aquell " paradís perdut " de la muntanya blanca va associat als noms dels seus amics de joventut, el cercle dels bizantins, que volien canviar el món. En canvi van ser ells els qui van acabar canviant a causa d’una guerra que els va separar i els va dur per camins diversos. Però com es podria atrevir a jutjar-los, ell, que va viure un exili " daurat " mentre els altres es trobaven en situacions en què no hi havia cap possibilitat d’elecció. Amb l’ajuda de la bella i rebel Semiramis, Adam intenta reunir-los. Als qui encara són vius." Els desorientats " és la novel.la més esperada de l’autor de Lleó l’Africà. Potser la més personal i emotiva. La que condensa la seva manera de ser i de pensar. La clau de totes les idees que ha transmès a les seves obres. Un " retorn " literari al país on va néixer, un lloc indeterminat, un no lloc que es converteix en una reflexió universal sobre l’amistat, l’amor, la memòria, l’exili, la identitat i la necessitat d’establir ponts entre Orient i Occident, uns ponts que sempre han estat presents en la seva escriptura." Val més equivocar-se amb esperança,que anar encertat amb desesperació "
